Les fotografies que composen aquesta sèrie han estat difuminades. Tanmateix, ni Mario Santamaría ni Dilalica gaudeixen dels drets de reproducció de les obres originals que hi apareixen, de manera que el col·leccionista que les adquireixi, malgrat que sí que podrà veure-les i gaudir-les sense el degradat, tampoc no serà titular del dret de reproduir-les. La cosa borrosa és una sèrie fotogràfica sobre els processos de digitalizació dels espais d’art i els seus canals de distribució, les polítiques de reproducció de les imatges i el dret a la mirada.
Les sis peces de la sèrie són captures de pantalla realitzades dins la plataforma Google Art Institute durant recorreguts virtuals per diferents museus. Aquestes instantànies es centran en obres d’art, majoritàriament pintures. Tenint en compte que ni Google ni els museus en qüestió són titulars dels drets de reproducció de les obres, la seva imatge hauria d’haver-se eliminat del recorregut virtual. A causa d’un error humà, però, des d’alguns angles que ofereix Google les obres continuen parcialment visibles. Santamaría ha fet captures de pantalla d’aquests errors que momentàniament visibilitzen les obres.
Malgrat comptar amb una imatge nítida de les obres, Dilalica tampoc no és titular del dret de reproduir-les. L’article 18 de la Llei de Propietat Intel·lectual defineix el dret de reproducció de la següent manera: “S’entén per reproducció la fixació directa o indirecta, provisional o permanent, a través de qualsevol mitjà i en qualsevol forma, de tota obra o part d’aquesta, que permeti la seva comunicació o l’obtenció de còpies”. D’aquesta manera, el col·leccionista que adquireixi la imatge sense el difuminat haurà de comprometre’s a què, en cas que l’obra es documenti o es difongui, se li aplicarà un desenfocament prèviament pactat amb l’artista.