Els Dalton sorgeix de la col·laboració entre Miguel Fructuoso, María Sánchez i Miguel Ángel Tornero. El punt de partida daquesta exposició és el daltonisme, alteració visual que provoca dificultat per percebre els colors. Quan Miguel Ángel Tornero i María Sánchez iniciaven converses sobre la manera d’afrontar aquest projecte el 2019, van conèixer que el seu amic i pintor Miguel Fructuoso acabava de ser diagnosticat de daltonisme. Aquesta casualitat va iniciar una intensa col·laboració entre tots tres que s’ha materialitzat en una sèrie d’obres —pintures, vídeos i instal·lació— que parteixen de la complexitat en la recerca de consens sobre el color per qüestionar fins i tot les convencions més universals. A la negociació cromàtica s’uneix la negociació que requereix la dimensió col·laborativa del projecte, els integrants del qual han de deixar de banda la seva pràctica individual per donar lloc a l’acord. Segons els artistes mateixos, les peces que conformen l’exposició són el document processal d’un trànsit i un intent —potser improductiu, per impossible— de posar-se al lloc de l’altre.
L’any 2020 es va exposar una primera iteració d’aquest projecte a Dilalica. Posteriorment Els Dalton van ampliar el nombre d’obres en diàleg amb la producció pictòrica del pintor granadí Jose Guerrero, on l’ús del color és un aspecte central. Els resultats es van exposar al Centre José Guerrero el 2023.
Els tests d’Ishihara consisteixen en uns dibuixos circulars que contenen números en una gamma de colors que oscil·len entre els verds i els vermells, i que es fan servir per al diagnòstic del daltonisme; la capacitat de distingir el nombre respecte al fons és el que determina si algú és daltònic o no i en quin grau. Els artistes en van seleccionar unes lámines del test —concretament aquells en què Miguel havia fallat— i els van imprimir en gran format perquè Fructuoso, acompanyat de Sánchez i Tornero, tractés de reproduir-los. En alguns casos, aquesta reproducció es va poder executar amb èxit, si bé no gràcies a la correcta percepció del color de Fructuoso, sinó a la seva capacitat per igualar un to a un altre encara que no ho percebés amb exactitud. El resultat és una sèrie formalitzada en díptics. L’obra de l’esquerra és una impressió ampliada de la làmina del test, al marge de la qual Fructuoso pinta mostres de color buscant replicar el to de cadascun dels cercles. A la dreta d’aquesta, es troba la nova reproducció pintada. De vegades l’artista no pot distingir entre els tons i fer una còpia fidel a l’original; en altres, malgrat no veure el símbol que amaga la làmina original, és capaç d’igualar els tons i fer-ne una còpia pràcticament exacta. Aquest procés de treball, d’assaig i error, va quedar registrat a la peça de vídeo El camino de arriba. L’any 2020 es va exposar una primera iteració d’aquest projecte a Dilalica. Posteriorment Els Dalton van ampliar el nombre d’obres en diàleg amb la producció pictòrica del pintor granadí Jose Guerrero, on l’ús del color és un aspecte central. Els resultats es van exposar al Centre José Guerrero el 2023.
La metodologia de la còpia, aquest intent de reproduir el color des d’una percepció diferent, s’aplica en el context d’aquesta exposició a tres pintures de José Guerrero: Oferta con rojo, Verde de sapén i Verde oliva conviuen amb la seva versió daltònica. Les tres pintures originals van ser processades per un filtre digital que va simular els colors tal com els veuria un daltònic sever, per a continuació ser replicades en pintura en aquest color. El públic es veu forçat així a veure des de la perspectiva d’altres ulls, els d’un daltònic. Aquest gest pictòric parteix d’una anècdota històrica, relacionada amb l’amistat que va existir entre Guerrero i Bill, nom amb què el pintor es dirigia a William Talbot, escultor daltònic molt amic de la família. Segons Tony Guerrero, fill del pintor granadí, la dona de William recordava amb afecte les converses en què Bill demanava a José que intentés evocar-li els colors. Tal seria la seva influència que, des de llavors, Talbot va introduir elements de color a les seves escultures de ciment. Al costat de les pintures originals, les rèpliques de les pintures de Guerrero manifesten les diferències de percepció visual dels dos amics.
En un gest similar, però aquesta vegada en format audiovisual, Desdoblamiento daltónico de José Guerrero confronta el vídeo d’Alberto Portera Guerrero pintant un quadre (1968) amb una rèplica que ha estat manipulada aplicant un filtre que simula una alteració en la percepció del color. Tots dos vídeos es poden veure en dos monitors un al costat de laltre.
El vídeo Romance somnámbulo daltónico reprodueix l’experiència de percebre els colors com un daltònic en un navegador d’internet gràcies a l’aplicació Sim Daltonism. Les cerques de Google vénen dictades pel poema Romance sonámbulo de Federico García Lorca, donant lloc a certa tensió entre l’escolta i la mirada. Els resultats es converteixen en una acumulació visual de banc d’imatges, una iconografia universal dictada pel mateix algorisme de Google, que en aquest cas permet qüestionar una doble convenció: el color i l’estereotip.
Documentació del procés de reproducció de les làmines d’Ishihara per part de Miguel Fructuoso, pintor a qui fa poc van diagnosticar daltonisme.
Per a la instal·lació temporal Línea els artistes van convocar trenta persones daltòniques de Granada perquè pintessin de forma col·lectiva una línia de color que envolta les parets de la sala, ocupant així un dels espais principals del museu. Cada participant va triar un color entre més de cent tons de pintura, intentant reproduir el to de l’últim tram pintat. D’aquesta línia emergeixen qüestions que van més enllà del gest pictòric, sinó que apunten a la impossibilitat del llenguatge, sigui del tipus que sigui, de transmetre amb tota exactitud qualsevol idea.
En la línia del reconeixement i reconciliació amb les nostres rareses i percepcions alterades, el vídeo Ser verde pretén il·lustrar, aquesta vegada amb eines domèstiques contemporànies, aquella cançó de Barrio Sésamo en què la Rana Gustavo, en un entranyable i lúcid exercici d’anàlisi, enumerava algun dels motius pels quals no és tan fàcil ser verd.
