Pedra i Material

Materials de construcció, conceptes d'especulació i de valor, en relació amb el paisatge urbanístic contemporani.

Pedra i material reflexiona al voltant de qüestions vinculades amb les pràctiques extractivistes, la transformació del paisatge, els materials de construcció i els conceptes d’especulació i valor -el valor d’un paisatge, d’una primera matèria, d’un element de construcció o del potencial ús d’un solar— en relació amb les projeccions urbanístiques i les infraestructures civils que, en gran mesura, defineixen el paisatge contemporani. L’exposició reuneix les peces El capítol dels àrids (CaCO³) de Bárbara Fluxá, El maó que no hi és i Restes de Metamorfosi IV de Clara Montoya, i Construcció d’absents de Rafa Munárriz.

El capítol dels àrids (CaCO³) assenyala la capacitat tècnica de l’ésser humà contemporani per fer desaparèixer el mapa geològic. Centenars de muntanyes explotades per a l’extracció de primeres matèries com la pedra calcària, conformen avui la morfologia del nostre paisatge contemporani a nivell global. Al llarg de la segona meitat del segle XX, hi ha hagut una ingent demanda de recursos àrids generada per part de la indústria i l’enginyeria civil, ja que és matèria primera indispensable per a la construcció de carreteres, edificis, preses, etc. Com a exemple paradigmàtic d’aquest complex panorama, l’obra té com a protagonista una petita pedrera del Concejo de Salas, Astúries. Un paisatge familiar per a l’artista, on ella mateixa ha viscut l’arribada del projecte de desenvolupament modern: l’explotació del planter, la construcció d’autopistes i radials de carreteres.
El vídeo El maó que no hi és, de Clara Montoya, ens parla de la conversió i urbanització del terreny rústic una vegada declarat urbanitzable. La venda i l’especulació sobre el preu dels solars urbanitzats és la base de l’última bombolla immobiliària. La càmera recull, al capvespre, aquests solars buits que esperen a ser construïts on dormiran, sobre els fanals, més d’un centenar de cigonyes. La peça entrellaça aquestes dues realitats, la humana i l’animal, cercant perspectiva. D’altra banda, les escultures Restes de Metamorfosi IV són el resultat de l’erosió, per l’aigua, d’un conjunt de maons sense coure. El material del totxo sec i porós va anar acumulant aigua i erosionant-se fins pràcticament desaparèixer i convertir-se de nou en argila.
Construcció d’absents de Rafa Munárriz consisteix en una sèrie de mòduls de formigó apilats que dialoguen dins del terme de l’especulació immobiliària, entesa com una aglomeració de buit o una ficció de realitat. La construcció proposa una sèrie de columnes de maons inexistents, una mena de visió transparent de la situació especulativa a què ens enfrontem els anys previs a la crisi immobiliària i de la qual encara no ens hem desvinculat.